Cada persona reacciona a la seva manera davant de les adversitats. No tothom viu igual la guerra i el genocidi que tenim a 2.500 km ni tothom té les mateixes possibilitats de passar a l’acció.

M’interessa la Humanitat, però, jo, que soc de gaudir de la distància curta, m’interesso sobretot per la humanitat de les persones. I davant del patiment de veure Ucraïna envaïda per un país veí amb més potencial bèl·lic i tants ucraïnesos que fins fa poc feien com nosaltres –viure, treballar, gaudir de la família, estimar, llaurar-se un futur en el país que estimen– fugint de les bombes i traspassar la frontera cap als països de la Unió Europea, admiro la reacció de moltes persones que s’han decidit a contribuir a parar el cop del primer moment, portar ajuda humanitària i tornar amb persones d’Ucraïna perquè no siguin bombardejades.

Em fixo en dues iniciatives en concret: el Comboi GR-UC i Bombers per Ucraïna. Què tenen en comú? Que els integrants no s’ho han pensat dues vegades i han trobat 4 o 5 dies lliures per pujar a la frontera amb Ucraïna i tornar a baixar i, l’endemà, després d’haver dormit una miqueta, reprendre l’activitat diària.

Entenc perquè ho han fet; per convicció i perquè els ho ha dit el cor i, fins i tot tenint complicacions diverses, han muntat l’expedició, s’han repartit de dos en dos per alternar-se conduint cada furgoneta i han aconseguit la fita de portar ajuda humanitària i, en el cas dels bombers, material professional als seus companys d’Ucraïna, i tornar amb ucraïnesos per refugiar-se a Catalunya, principalment dones, infants i persones grans.

El Prufi i el Rodri, dos Blancs veterans, van participar de la primera expedició del Comboi GR-UC perquè es van assabentar que les escoles Pereanton i Cervetó de Granollers recollien material i que l’ONG És per tu (antiga Vallès Obert) tenia gent d’Ucraïna per portar cap aquí i ho van lligar tot. Van fer 5.000 km en 4 dies. Molta il·lusió, també cansament i sobretot alleugerir el dolor emocional d’aquelles persones. El Prufi m’explica que el primer dia de tornada, dins les furgonetes imperava el silenci. L’endemà, entenent-se com podien en anglès bàsic i amb l’ajuda del traductor de veu en línia, van interactuar una mica i, en arribar a Granollers, tot van ser agraïments i abraçades. El Prufi porta la solidaritat a l’ADN; va ser objector de consciència i fent la PSS a la UAB va anar com a tècnic voluntari a camps de refugiats de Bòsnia, va ser Escolta, pertany a una ciutat bombardejada el 1938 i el 1939, li van ferir l’avi a la Batalla de l’Ebre, el pare va patir l’exili i ell ha estat regidor de Cooperació i Solidaritat de l’Ajuntament de Granollers.

El Samu és bomber del parc de Granollers. Salva vides. Normalment, ho fa en emergències com incendis, accidents, inundacions... i l’esclat de la guerra de Rússia contra Ucraïna el va interpel·lar. Es va organitzar amb altres bombers de Catalunya per anar a portar ajuda humanitària i material per als bombers del país envaït. Van formar la primera expedició de Bombers per Ucraïna. Veia reflectit el dolor i l’angoixa en la cara dels adults que viatjaven en les furgonetes, com el d’una dona, que sabia que havien bombardejat la seva ciutat, on va haver de deixar el marit. I pensava a alegrar el viatge als nens i nenes del comboi a qui els pot quedar un trauma de per vida (va jugar molt amb ells i hi va intercanviar molts somriures).

Tots ho tornarien a fer, si convingués. Són persones que ajuden persones.