Insubmissió militar mundial. Somni o utopia?

L'opinió dels lectors

No se m'oblidarà mai l'inici de la pel·lícula 2001 Odissea a l'espai del director Stanley Kubrick, quan un home primitiu llança un os a l'aire i es converteix en una nau espacial. Portem milers d'anys d'evolució però només tecnològica, ja que humanament estem igual. Sempre amb constants guerres, enfrontant-nos entre persones o països, la finalitat de les quals és imposar-se i vèncer al suposat enemic, normalment per alguna raó: econòmica, ideològica, territorial, religiosa, etc.

En el cas de Putin, no tinc clar si és per aires de grandesa, per voler tornar a la Rússia dels tsars, per voler tenir accés al mar Negre o per aconseguir l'atractiu mineral de liti que hi ha al subsol del Donbass. Continuem sent els primats de la pel·lícula? I em pregunto, cal pagar un preu tan alt per obtenir un dels fins anteriors, a força de morts, destrucció, penúria, crisi econòmica i social que les guerres ocasionen? I no oblidem les postguerres, ja que generen una altíssima despesa econòmica en la reconstrucció dels països devastats. No entenc, quina il·lusió pot fer a Putin, sentir-se vencedor, si guanya la guerra a Ucraïna, quan estigui passejant-se entre les runes de les ciutats arrasades, víctimes sense enterrar i també per fosses comunes, tenint a l'esquena milers de civils i militars morts d'Ucraïna i Rússia.

D'altra banda, m'està fent la sensació que amb la "rutina" de la guerra, ens estan vacunant els mitjans de comunicació, amb comentaris i imatges, que de tant veure-les, perdem la noció de la realitat. Mengem o sopem mentre sentim o veiem les notícies, com si fos una pel·lícula o una sèrie radiofònica o televisiva. Us imagineu els soldats dels carros de combat cremant-se al seu interior després de rebre un míssil? O als habitants dels edificis o dels carrers, rebent l'impacte de la metralla d'un míssil al cos?

Una altra qüestió: es realitzen acollides als desplaçats per igual? Crec que la resposta és no, ja que hi ha hagut discriminació racial entre desplaçats ucraïnesos, afganesos i sirians. Els ucraïnesos han estat més afavorits, potser per ser d’Europa.

Crec que el futur passa per educar els nostres fills amb la cultura de la pau, des de les nostres famílies, des del nostre entorn més proper, els nostres barris i les nostres ciutats. Com és el cas del Centre per la Pau de Granollers i altres centres que hi ha a tot el món. No entenc que soldats, sobretot joves, d'un bàndol i un altre, s'estiguin matant entre ells per decisions d'un paranoic que ha iniciat una guerra. Quan en un altre escenari i circumstàncies, aquests mateixos soldats, de tots dos bàndols, podrien haver fet amistat i estar prenent un cafè junts en una terrassa de Rússia o Ucraïna.

Els països s'armen fins a les dents, invertint ingents quantitats de diners en armament per a defensa (60 milions d’euros diaris a Espanya), quan podríem destinar-ho a polítiques per la pau, acabar de vacunar de la Covid a països subdesenvolupats o a mitigar la fam del món.

Tinc una estratègia que se'm va acudir durant una migdiada, que és al que fa referència el títol de l'article. A veure què us sembla: Si tots els soldats del món es declaressin insubmisos alhora, què passaria? Entenc que deixarien d'haver-hi guerres i fabricació d’armament. Recordem que a Espanya, gràcies als insubmisos, es va eliminar el servei militar obligatori. Llavors, seria possible, a través de les xarxes socials, campanyes mediàtiques i manifestacions, pactar i decidir la insubmissió militar mundial dels soldats, a partir d'un dia concret?

Cert que molts soldats professionals viuen d’aquesta “professió” i, per desgràcia, alguns són fanàtics de la guerra. Això dificultaria la possible insubmissió. Somni o utopia? De moment, continuaré somiant amb aquesta opció durant les meves migdiades.

Edicions locals