Enviament de deixalles electròniques a Ghana: economia circular?

L'opinió dels lectors

Hem estat celebrant les festes de l'Ascensió a Granollers, promovent l'Economia Circular. Sona molt bé, però espero no sigui només una moda. Com tothom sap, el govern de Catalunya ens cobra un impost als propietaris dels cotxes pel CO2 generat, quan els cotxes de Fórmula 1 cremen tones i tones de gasolina. També paguen impostos pel CO2 les escuderies? M'imagino que no. Com tampoc m'imagino que es vulguin eliminar les carreres de F1 i de motos fins que no funcionin amb motors elèctrics. Està clar que es mira cap a un altre costat, perquè hi ha molts interessos econòmics al voltant de les escuderies i dels diners que deixen els assistents a les curses.

Mentre que Europa parla amb la boca oberta de l'Economia Circular, dient que ens permetrà revertir la situació de crisi climàtica, resulta que per la porta del darrere fa el contrari, enviant vaixells a un abocador de Ghana, plens de deixalles provinents d'aparells electrònics, ordinadors, mòbils i tauletes d'Europa. Que per cert es fa des de fa uns 20 anys. A Europa, només es reciclen d'un 10% a un 20% de deixalles electròniques, la resta s'envien a Ghana, en uns 700 contenidors cada mes. Llavors, uns 5000 infants, menors d'edat, cremen cada dia les deixalles per poder accedir als metalls. Treballen descalços i sense equips de protecció individual, explotant-los per 2 euros al dia.

I no deixem de banda, les conseqüències d'aquesta mala gestió, que afecta la salut dels infants quan treballen cremant les deixalles, respirant fum tòxic, com també al medi ambient i oceans. Al medi ambient, filtrant-se tòxics al subsol i trametent fum a l’atmosfera, i d'aquesta manera provocant més efecte hivernacle. I malmetent els oceans quan plou, ja que l'aigua s'emporta les restes tòxiques i plàstics, que acabaran a l'oceà. Després, a través del peix que mengem ens arribarà la contaminació a l'organisme en forma de microplàstics i tòxics. Tot i que la Convenció de Basilea prohibeix l'enviament d'aquests residus, el pretext és que s'envien com a donacions solidàries, quan a Ghana, només serà aprofitable el 20% dels equips electrònics, amb una vida útil molt curta. L'obsolescència programada, la necessitat d'estrenar mòbils i ordinadors nous i les poques opcions de reparació fa que generem cada vegada més deixalles.

Una de les apostes més importants per l'economia circular és la que es basa en la col·locació de plaques fotovoltaiques i en la implantació dels cotxes elèctrics. Es reciclaran a Europa les plaques i les bateries elèctriques dels cotxes? O també aniran a Ghana? Cal que la comunitat internacional mobilitzi els seus líders i trobin solucions per la crisi dels residus electrònics. Ara que s'ha celebrat mundialment la Setmana de la Natura, sembla que Ghana no sigui un país del món on hi hagi natura. O és que hi ha països de primera i segona categoria, com va passar amb la vacunació per la Covid? Això només té una paraula: hipocresia.

Cris Melo

Edicions locals