Política, religió, economia, cultura són un servei

Escriptor. Ha estat promotor de la Festa de les Lletres Catalanes del Vallès Oriental

Són un servei a favor de qui? Senzillament, a favor de qui les necessita per desenvolupar la seva existència. Són servei que modelen la imatge de qui les conrea. La vida és un conreu exercit per la llibertat. Totes han d’incidir-hi, però amb la realitat no és a partir del protagonisme d’una d’elles. Des de la política com factor de servei s’han de regular les relacions amb la religió, l’economia i la cultura. La història exigeix un diàleg fraternal entre el polític, el religiós, l’economista i el culte. I la incidència és una exigència que es fonamenta en el respecte a l’altre.

Els polítics, els religiosos, els economistes i els cultes són imprescindibles en la història perquè la imatge de l’ésser humà sense la globalitat deixa de ser persona. Ser polític, religiós, economista i culte implica els serveis bàsics de l’humanisme. La globalitat en la humanitat és una necessitat de subsistència que legitima les diferències en un marc de fraternitat. La imatge de la humanitat és el quadre de les diferències al servei de la totalitat. Tots els humans són necessaris i cap és imprescindible. Només cal que cada diferència esdevingui servei. Si fem una ullada a la realitat històrica dels nostres dies ens adonarem que ni la política, ni la religió, ni l’economia, ni la cultura estan al servei de tota la humanitat sinó que, per exemple l’economia, es proclama global imposant la seva llei que per ser (ric) tot s'hi val.

I la pobresa amb la misèria extrema condemna la major part de la humanitat a mal viure. S’ha desterrat de la història la fraternitat universal, només són germans els rics. I és tan poderosa l’economia que la política, la religió i la cultura han esdevingut els seus esclaus. S’ha pervertit las humanitat contravenint la filosofia de la imatge del cos humà. La salut del cos humà és el resultat del correcte funcionament de tots els seus òrgans i membres. Els membres i òrgans del cos social estan sotmesos a l’orgull de l’economia provocadora d’una humanitat malalta greu en perill d’extinció. La convivència humana necessita urgent un nou model en què la fraternitat sigui la base de la política, la religió, l’economia i la cultura. I la condició no és altra que la d’una intel·ligència sàvia.

Edicions locals