El no a la pancarta i les excuses de mal pagador

El no a la pancarta i les excuses de mal pagador
El no a la pancarta i les excuses de mal pagador

L'opinió dels lectors

L’AB de Granollers de l’Assemblea Nacional Catalana estem molt agraïts a la Sra. alcaldessa per haver indicat al seu cap de protocol, el Sr. Josep Mora García, que ens fes arribar el document públic sobre el protocol que li vam demanar.

Ens hem adonat, però, que el que ens ha enviat no és el document que esperàvem. Per tal que vegi a què ens referim, a continuació n’analitzem el contingut:

1. Quan diem que no és el document públic que demanàvem és perquè el que se’ns fa a mans és un certificat, tal com ho corrobora l’expressió “Faig constar que”. A alguns membres de la Junta de la nostra AB ens ha recordat els certificats que rebíem després de fer un curset i que havíem de presentar a la Generalitat si s’esqueia. Ara, però, tenim damunt la taula un debat existencial: on l’hem de presentar, quan i, el que és pitjor, per què.

2. Ja sabem que “l’Ajuntament de Granollers regula la col·locació d’elements i símbols al balcó de l’edifici consistorial”, el que no sabíem és que ho fes “d’acord a un protocol intern d’usos i costums”. Entenem, doncs, que l’esmentat protocol no està escrit, atès que parla “d’usos i costums”, que solen ser normes no escrites. Ens quedem més tranquils, sobretot quan sabem que aquests “usos i costums”, tal com ens ha demostrat la història, poden canviar. No ens podem ni imaginar que en ple segle XXI encara subsistís “el dret de cuixa” de l’edat mitjana!

3. En el certificat s’afirma que “s’estableix com a criteri que els elements permesos...” Aquí ens sorgeixen unes quantes preguntes: Un criteri no “s’estableix” sol. Es va tractar el tema en alguna comissió? Quins grups municipals van participar-hi? En quina data? On és l’acta de la reunió on consta que s’instaura aquest criteri? On queda recollit formalment? De fet, el que anem demanant no és res més que el document que acrediti la resposta a aquestes dues darreres preguntes.

4. En el llistat d’esdeveniments que tenen permís per col·locar símbols al balcó, s’han oblidat d’esmentar que al principi de l’empresonament i exili dels membres del Govern de la Generalitat, van penjar un llaç groc. El llaç lila, de recent incorporació, demostra el que dèiem abans: que els “usos i costums” es poden canviar.

Creiem fermament que la defensa de la nostra llengua és prou important perquè no estigui sotmesa a uns acords que ningú no sap qui els ha establerts, ni quan, ni per què. I que el retrocés i menyspreu que està patint el Català són raons més que suficients per a establir nous “usos i costums”.

Esperant que reflexioni i que accedeixi a penjar la pancarta en defensa del Català, s’acomiada de vostè ben cordialment,

La Junta Permanent de l’AB de Granollers de l’Assemblea Nacional Catalana

Edicions locals