Gràcies, Elisenda!

Periodista de vocació. Mare per devoció. Inconformista per convicció. En procés de desconstrucció per tornar a ser. Mentrestant, col·lecciono sortides de sol i somio amb viure sobre quatre rodes.

Aquests últims dies diversos mitjans de comunicació s’han fet ressò que la periodista Elisenda Cuquet ja no serà la veu de Ràdio Granollers. Després de més de 35 anys a l’emissora ha decidit fer un canvi i marxar. I ella, com sempre, ho ha fet d’una manera molt discreta, sense fer soroll, després de fer la seva última retransmissió en directe, el pregó de la Festa Major de Granollers.

Recordo perfectament quan vaig conèixer a l’Elisenda. Va ser l'any 2000, quan vaig començar la carrera i vaig demanar fer pràctiques a Radio7Vallès. Ella em va obrir un món nou. Jo era (i soc!) una noia de barri, de Can Gili, amb inquietuds i ganes de dedicar-me al periodisme per denunciar injustícies i tractar temes socials i polítics. Sí, sí, era bastant ingènua encara. Ella, amb la seva dolçor i la seva fermesa quan era necessari, em va ensenyar a estimar encara més el periodisme local. Crec que mai he tornat a coincidir amb una persona tan perfeccionista com ella a l'hora de tractar la informació. Amb ella vaig aprendre molt més que a la facultat en tots els sentits. Quina gran sort tenir-la al costat aleshores i ara. Només nosaltres sabem les hores que hem dedicat a imaginar com podríem canviar-ho tot.

Al llarg dels anys he viscut molts moments amb ella, el Paco Agudo, la Maria Josep Pérez, l’Elvira Novellón, el Jaume Camprubí… i tants d’altres amb qui hem compartit amistat dins i fora de Ràdio7Vallès, primer, i Ràdio Granollers, després. A Torras i Bages, i a Roca Umbert. Ara em passen tots aquests moments pel cap com qui busca records per aferrar-s’hi, per anar cap enrere, com si així tot hagués de tornar, però amb una versió millorada. Ara, un “Fins a sempre” de l’Elisenda ha posat fi a més de tres dècades de dedicació i rigor informatiu. Aquest “Fins a sempre” també deixa percebre el final d’un somni, d’una esperança que es volia mantenir ferma sense donar-ho tot per perdut.

La seva marxa no només suposa una gran pèrdua per a Ràdio Granollers i per a la ciutat, sinó també per al periodisme local, el de proximitat. Les diferents crisis que hem anat patint han colpejat fort al periodisme. En els últims anys hem estat testimonis del tancament d’alguns mitjans de comunicació, d’altres agonitzen per sobreviure. Recordo que el Sindicat de Periodistes va fer seu el lema “La nostra precarietat és la teva desinformació”. I és així.

El periodisme, segons el meu punt de vista, està immers en una crisi profunda. No puc evitar pensar-ho amb la marxa de l’Elisenda. Recordo l’època en què treballàvem juntes, el gran nombre de periodistes que ens trobàvem a les rodes de premsa. I no sé si els anys m’han fet perdre la il·lusió, però diria que aleshores hi havia més crítica, menys necessitat de complaure. En aquella època, quan ja començàvem a entreveure les dificultats que assetjaven al sector (no només econòmiques, sinó per exercir lliurement la professió), van provocar que impulséssim l’Associació de Professionals de la Comunicació del Vallès Oriental amb l’objectiu de dignificar la nostra feina. Algunes concentracions, protestes, xerrades… Temps era temps.

M’atreviria a dir que l’esbandida que hi ha hagut en els últims anys i les dificultats per viure dels mitjans han generat una manera de treballar molt més complaent amb l’establishment. Un establishment que, en moltes ocasions, defensa la llibertat d’expressió i, de vegades, contribueix a la continuïtat dels mitjans. Del que no som conscients és que darrere d’aquest fals discurs hi ha una voluntat clara i perversa de fer-los servir com a eina per al seu benefici, moltes vegades en forma de propaganda. I aquesta mateixa precarietat a què feia referència abans genera que molts de nosaltres ni ens plantegem si estem treballant amb ètica i imparcialitat. Perquè l’ètica i la imparcialitat, senyores i senyors, no donen de menjar ni et fan arribar a càrrecs importants.

Em sorprèn, em sorprèn moltíssim que aquest plantejament no generi preocupació en una societat cada vegada més acostumada a rebre informació no tractada professionalment. Tot val, tothom és periodista. Les eines digitals que tenim avui ens ho permeten. Tothom en sap i s’atreveix, no només a opinar, sinó a donar ordres. La professionalitat queda en un segon terme, perd importància. El vessant creatiu de la professió es perd per convertir el nostre col·lectiu en un simple exèrcit d’executors/es. Però, i el tractament rigorós de la informació? El valorem? I la qualitat? I l’esperit crític? El trobem a faltar? Ens plantegem alguna cosa? Periodistes que acaben treballant com a mercenaris/es, per diners, i de manera mecànica, només per sobreviure. El periodisme quan jo vaig començar no era això, era molt més, i ho trobo a faltar.

Per això, la marxa de l’Elisenda Cuquet de Ràdio Granollers ens deixa una mica més orfes, una mica més buits de contingut, ens deixa un periodisme local una mica més pobre. I encara queden molts bons professionals a les redaccions de Granollers i comarca, i tant que sí, però cal que tots vetllem perquè el periodisme es pugui exercir dignament. Això és responsabilitat de tots en una societat avançada, compromesa i justa.

Perquè… quin serà el futur de Ràdio Granollers? Esperem que aquesta marxa, com a mínim, sigui prou convulsa com per generar canvis en aquesta emissora. El que està clar és que a molts ens costarà moltíssim imaginar-nos-la sense la seva veu. L’estudi de Roca Umbert mai serà el mateix sense ella. Gràcies per tant, Elisenda, i molts encerts en aquesta nova etapa!

Edicions locals