Tala indiscriminada d'arbres a Can Bassa

L'opinió dels lectors

El 7 de setembre celebrava jo el meu sant. Esperava tenir un bon dia. Soc una persona senzilla que valora les petites coses que són les veritablement importants… La llum del sol, la natura, parlar amb la gent… Gaudeixo de les estones que passo a Can Bassa perquè ha sigut el meu barri de sempre i ma mare té un negoci allà. Aquell dia del meu sant, la Sra. alcaldessa de Granollers i alguns regidors van fer-me el pitjor regal que es podia fer: a les 10 h vaig escoltar unes serres elèctriques i vaig veure com estaven tallant els arbres (unes moreres sanes, verdes, boniques) de la plaça de Can Bassa. Aquests arbres portaven allà molts anys (uns 50) i complien una sèrie de funcions molt importants:

Funció estètica, tenien moltes fulles brillants verdes, amb copes grans que feia goig passar pel costat caminant, n'hi havia 20 al voltant de tota la plaça, per mi tenien molt valor. Totes les han talat! Funció sentimental, ja que es tracta d’uns éssers vius que ens han acompanyat molts anys, ens han vist créixer i jugar en aquella plaça. Funció de fer ombra, hi ha moltes persones grans a Can Bassa i podien protegir-se del sol a les seves ombres quan seien als bancs. Funció de renovar l'aire i refrescar la plaça perquè fan oxigen. Funció de sostenir els ocells que podien descansar a les seves branques, ara ja no se senten cantar. Funció d'evitar la contaminació tant acústica com ambiental. Funció d'humitat perquè no plou.

Empatitzin vostès amb mi, si tinguessin uns arbres macos i sans que haguessin vist de petits –potser al jardí de casa seva o a davant de la seva feina o al carrer on viuen– i vingués algú amb poder i els tallessin per la meitat, quina cara se li quedaria? La mateixa que a mi.

Sra. alcaldessa, com a màxima responsable em dirigeixo a vostè per expressar que estic dolguda i decebuda; ha arribat fa poc al poder i els arbres de Can Bassa han tingut molta mala sort amb vostè i els regidors que han estat a favor d'aquest fet injustificable. Podien haver consultat als veïns de Can Bassa perquè molts estàvem en contra. Ens hauríem organitzat per aturar-ho.

Diuen vostès que s’havien debilitat per la poda continuada, però això no és excusa, per què estaven forts i sans, potser és que resultava car venir-los a podar? Diuen vostès que atreien els bitxos, què eren bitxos de 2 metres o dinosaures que venien al costat de les moreres??, ah i una pregunta, els arbres que fiquin ara no atrauran bitxos, qui ho garanteix? Els animalots o bitxos que diuen vostès eren necessaris perquè els ocells els menjaven i els ocells són necessaris per a l’ecosistema i així es trenca la cadena tròfica. Els arbres que posaran segurament no tindran el mateix diàmetre de tronc. Potser seran prims i necessitaran una canya lligada al costat per no bolcar pel vent. Els que teníem eren forts i robusts.

Diuen vostès que aquells arbres són vells, que no es posen en nucli urbà i que tenien cert risc, que jo sàpiga en 48 anys que porto al barri no ha caigut cap branca de morera a ningú… Tampoc eren verinosos sinó totes les moreres que hi ha a patis escolars les traurien , no?

Jo estic a favor de renovar la plaça, treure els matolls i afegir arbres, és clar. Però talar els que hi havia, no. Es podia haver fet d’una altra manera, hi havia més opcions (trasplantar, no matar). S’havia d’haver adequat les obres de la plaça als arbres i no viceversa. És una plaça gran i hi cabien de sobres. Els 20 arbres donaven molt caliu al barri; era el nostre patrimoni i el nostre pulmó i ara ens ho han tret!

Jo si fos alcaldessa competiria per tenir més arbres que els altres municipis i això no estava en la seva llista de desitjos, la prova és el que van fer la setmana passada a Can Bassa. Hi ha un sentiment de tristor, impotència i indignació a Can Bassa i no parlo només per mi, tinc firmes que ho avalen… El fet de fer-se vell com és el cas dels arbres, no és argument per talar-los… si féssim igual amb tot el que es fa vell, llavors què!?

Personalment, ara ja no passo per la plaça i aparco el cotxe al carrer paral·lel de la llàstima de recordar com era la plaça abans, era la plaça més emblemàtica, bonica i especial de tot Granollers per molta gent. També sé que una veïna del barri està buscant un altre pis fora, que torna a Barcelona, perquè havia vingut al barri precisament per les moreres que hi havia a la plaça que li encantaven com a mi...

Mirem de conservar ara les soques, que no les treguin, per tal que rebrotin i d'aquí a uns anys tornaríem a tenir moreres. Molts veïns recordem què ha passat i se'ns posa la pell de gallina.

Judith Ibañez, veïna de Can Bassa

Edicions locals