Contes de fades sobre les reialeses?

L'opinió dels lectors

Davant de tanta lloança que ha suscitat la mort de la reina Isabel II, no he sentit cap crítica en contra de la monarquia anglesa. Podria ser que el que està passant sigui un conte de fades sobre la reialesa anglesa? Ho comento, perquè la parafernàlia i la indumentària que acompanya al funeral, sembla propi d'un conte de l'edat mitjana. No entenc que una dona, que no ha fet pràcticament res de profit, excepte beure gintònics en un castell de fades i anar de visita, se la lloï d'aquesta manera. Inclús per part d'alguns polítics catalans i espanyols, suposadament republicans.

I no parlem de la família reial britànica, amb una de les fortunes més grans del món. Només 500 milions d'euros eren de propietat privada de la reina, i que ara passen al rei Carles III. Entre 40 palaus, castells i propietats reials té més de 85.000 milions d'euros, i més patrimoni incalculable. Un altre conte de fades?

Suposo que el públic que aplaudeix a la nostra "princesa del pueblo" (Belén Esteban) és el mateix que sempre ha aplaudit a la reina d'Anglaterra i a altres monarquies. Almenys, la "princesa del pueblo" treballa a les mediocres tertúlies televisives on participa.

Sense anar gaire lluny, també es va aplaudir efusivament al rei emèrit d'Espanya, quan va venir a Espanya fa poc temps. Un altre conte de fades? En una altra ocasió, vaig veure un reportatge a la televisió, en el que la duquessa d'Alba cedia (no regalava) un castell seu, ubicat en un poble d'Espanya, a canvi que li mantinguessin sempre en bon estat de conservació. Quin gol, i quin engany! També va ser aplaudida efusivament per tota la gent del poble. Un altre conte de fades?

Llavors em pregunto: Podria ser que tot el que envolta a les reialeses, siguin contes de fades sobre reis, reines, princeses i duquesses, lloats per part d'un poble ignorant i servil, i jo no me n'adono? Podria ser que la reialesa té realment sang blava i no va al WC com nosaltres i per això mereixen contes medievals? És incomprensible, que en ple segle XXI, les institucions monàrquiques estiguin tan allunyades de la realitat social en què vivim.

Cris Melo

Edicions locals