La vida de les persones amb i en llibertat

Escriptor. Ha estat promotor de la Festa de les Lletres Catalanes del Vallès Oriental

Cap llei humana pot disposar de la vida de les persones lliures perquè negar la llibertat és desnaturalitzar la persona. Declarar una persona inviolable i condemnar a mort són drets contra natura que despersonalitzen al condemnador i al condemnat. La dignitat de l’ésser humà és un dret independentment de la moralitat exigit per la llibertat. La llibertat és el dret a equivocar-se regulat per la saviesa intel·ligent per corregir l’error. Ser lliure exigeix col·laboració de l’altre. I aquesta col·laboració té un objectiu, trobar el consens de la veritat que permet conviure en pau.

El primer pas és reconèixer la llibertat de les persones sia la que sia la seva personalitat. I en aquest context és fonamental la sexualitat per la seva qualitat creativa responsable de la continuïtat de la història en diferents models de convivència. La meva ideologia em diu que totes les persones són filles de Déu i des de la meva ideologia les del grup LGTBI també ho són. També són lliures i cap model polític té dret a restringir la seva llibertat. No se les pot apartar de col·laborar en el desenvolupament de la convivència en pau. Tenen intel·ligència i la seva saviesa no té res a envejar.

Personalment em pregunto si és natural o cultural. I si és cultural la seva existència és història mil·lenària. La cultura desnaturalitza o modela formant grups amb drets humans? Origen vital és el mateix. Són persones amb drets i deures. Cap poder té dret a despersonalitzar per motius de sexe, d’idees i de pobresa. Respectar la seva llibertat és un deure, com ho és també el diàleg per conviure en pau. La pau verdadera, no la manipulada per les armes, porta a la veritat de l’existència.

Edicions locals