La màgia en la política

L'opinió dels lectors

Encara recordo la unió que hi havia entre treballadors, polítics i societat, quan tots teníem un enemic comú, que era Franco. Recordo quan va arribar al poder Felipe González, amb la seva jaqueta progre de pana, i teníem unes expectatives eren molt grans. Més recentment, l'1 d'octubre de 2017, els ciutadans de Catalunya ens vam exposar als cops de porra per voler expressar-nos a les urnes, per fer les coses millor a Catalunya, amb independència o sense. Malauradament, les desavinences entre partits polítics i la manera d'actuar, han minvat totes les expectatives que teníem els ciutadans. Alguns polítics viuen exclusivament de la política, sense conèixer el mercat laboral. No actuen com a líders del servei públic, sinó com professionals de la política, sense iniciatives i amb un discurs estèril, buit de contingut, inintel·ligible, i a vegades barruer, perquè saben que els del seu grup els aplaudiran des de les cadires del Parlament. És més, són autèntics mags, ja que ens donen diners que després ens trauran. Un exemple és la rebaixa actual que ha fet Pedro Sánchez en el cost de la benzina i de la factura de la llum, com si els diners caiguessin del cel, quan en realitat aquests diners els haurem de pagar, més endavant, entre tots, tant a les benzineres com a les companyies del gas. Amb l'agreujant de què els estrangers se n'aprofitaran de la rebaixa de la benzina quan omplin el dipòsit a Espanya, amb un descompte de 20 cèntims per litre. Bravo! Cal no oblidar els jocs de màgia fets a Catalunya amb els privilegis econòmics dels exsecretaris del parlament i els triennis de la Sindicatura de Comptes, sense treballar en cap de les dues institucions. Els polítics també practiquen la màgia en les campanyes electorals, quan ens prometen portar-nos la lluna. Inclús sembla que estiguin dopats quan parlen durant les campanyes electorals, tot i saber que el programa que presenten no es complirà. La màgia més curiosa, és quan després del recompte electoral, tots els partits diuen que han guanyat. Una altra màgia cum laude és quan deixen l'escó, i apareixen de cop i volta en la cadira d'un consell d'administració d'alguna companyia important. Per cert, es critica que els polítics, perquè després de barallar-se al Parlament, se'n vagin a dinar junts. Penso que és bo fer-ho, sempre que facin política constructiva al parlament i no d'enderroc. Potser es portarien millor. Mentre que les eleccions semblin competicions esportives (a veure qui guanya), mentre que utilitzem expressions com adversari o contrincant, rendiment polític, estratègia, guanyar les eleccions (com si fos una competició), etc. no anirem bé. No lliga aquest model d'expressió amb el que una política de germanor hauria de comportar. Volem polítics que il·lusionin, amb vocació de país i no partidista, educats, que no prevariquin, que gestionin bé els nostres diners i que no facin política d’enderroc al partit que governa (quantes propostes que podrien ser interessants pel país, no s'han dut a terme per aquest motiu). Tampoc volem política a quatre anys vista, perquè els tornin a elegir, sinó que també tinguin en compte altres actuacions a llarg termini, com per exemple: medi ambient, corredor mediterrani, transport, etc. Durant una reunió de veïns vaig preguntar innocentment, perquè normalment la gent es queixa quan li toca ser president de la comunitat de veïns. Em van contestar, "perquè no es guanyen diners". Ara ho entenc tot, és el país!

Cris Melo

Edicions locals