La política d'habitatge: l'exemple de Granollers al 1936-39 enfront l'actual, dominada per les grans immobiliàries i els fons d'inversió

Historiador, professor i exregidor de la Crida per Granollers-CUP

Veient les imatges dels darrers mesos amb desnonaments on Mossos intervé violentament contra les persones que defensen el dret universal a l’habitatge i les protestes per les minses alternatives que ofereixen els serveis socials de Granollers és bo recordar que en altres moments de la nostra història es van oferir alternatives ben diferents.

Fa més de 40 anys, Jacint Jordana va fer una recerca sobre la municipalització de finques urbanes en el període de 1936-39 [1]. Poc s’ha parlat d’aquest treball i l’experiència que explica i que suposà una gran intervenció municipal en el “negoci” de l’habitatge a partir del procés revolucionari que visqué la nostra societat a partir de l’estiu de 1936 i que estava molt condicionat pel refús als abusos que havien portat a terme els propietaris els anys anteriors i del poc pes dels grans propietaris que com fan ara pogués exercir pressions a les autoritats i al mercat.

Ja l’agost de 1936 el govern de la Generalitat havia pogut actuar sense la pressió de jutges i propietaris i el dia 12 promulgava el decret d’apropiació d’immobles on s’establia que els lloguers més baixos es reduirien un 50% i que els Ajuntaments podrien cobrar els lloguers dels propietaris que haguessin abandonat les seves propietats.

A partir d’aquest primer avenç l’Ajuntament de Granollers liderat per la CNT anirà més enllà i exigirà el pagament dels deutes, el control de les propietats i el 28 de desembre es presenta un projecte de municipalització que serà molt innovador.

Amb aquesta municipalització els propietaris van conservar l'usdefruit sobre el seu habitatge habitual, els arrendadors sense altres fonts d'ingressos van rebre el sou mitjà d'un obrer i la resta de les rendes sufragades pels llogaters van ser centralitzades pel municipi per al manteniment dels edificis i la construcció de nou habitatge, del que es va encarregar el Sindicat de la Construcció.

El resultat serà molt positiu: es garantirà preus raonables i estables, es farà fora l’especulació en l’habitatge, es donarà resposta a noves demandes d’habitatge que vindran sobretot de l’arribada massiva de població refugiada. Malgrat ser de curta durada, els seus efectes foren molt grans per a la gran majoria de les classes populars granollerines i com diu Jacint Jordana “el que es va ampliar fou la consciència del paper de la intervenció pública en un àmbit que no havia atès, juntament amb la desaparició d’un aspecte important en les relacions de domini socials”.

Però, i ara? 85 anys més tard, només l’organització popular està treballant per oferir alternatives de vida digna per la gent exclosa pel sistema de l'accés a un habitatge i fer front als fons voltors, els bancs que van rebre grans ajudes estatals i grans propietaris que obtenen el màxim rendiment.

I és que el règim polític que va succeir a la dictadura va ser incapaç d'acostar-se ni de lluny als estàndards en vivenda social dels estats europeus. Va mantenir el foment a l'accés a l'habitatge de propietat, es va liberalitzar en successives reformes el mercat dels lloguers i ha anat intervenint de forma repressiva contra el moviment de suport a l’habitatge digne per a tothom i sense polítiques socials decidides cap als més vulnerables.

Després de la crisi de les hipoteques del 2008 el resultat ha estat centenars de milers de desnonaments, un mercat amb un gran pes específic de grans propietaris immobiliaris receptors de la gran majoria dels habitatges dels desnonaments i sectors creixents de la població, sotmesa a precarietat laboral i sous baixos que no creixen al mateix ritme que els preus, que no poden accedir a un habitatge o que mantenir-los els suposa més d'un 40% dels ingressos.

El 1936 hi havia a Granollers una classe obrera que havia arribat al poder. Avui el poder el tenen les grans immobiliàries i els fons d'inversió de capital internacional que amb l'hegemonia d'un bloc social al qual han aconseguit incorporar la gran massa de petits propietaris, inclosos els que són propietaris únicament del seu habitatge habitual.

[1] Si voleu saber més, el treball “La municipalització de l’habitatge durant la Guerra Civil a Granollers (1936-1939)” de Jacint Jordana i Casajuana el podeu trobar en el volum 2 de Granollers 1936-1939: conflicte revolucionari i bèl·lic estudi col·lectiu publicat el 1989 per El Racó del Llibre de Text.

Edicions locals