Ser català i la meva situació al món

Escriptor. Ha estat promotor de la Festa de les Lletres Catalanes del Vallès Oriental

Soc un gra de sorra en la gran platja de la història del segle XXI. Com gra de sorra puc patir trepitjades i puc trepitjar en la definició de la meva identitat qualitativa. La meva petitesa no em fa fora de la història perquè jo soc història. Com és la meva història i quina és l’acceptació del meu entorn? Com gra de sorra que soc he de procurar mantenir neta la platja i ser responsable dels meus deures amb una platja que em permeti passejar-hi sense por i amb respecte a les onades del mar que acaronin els meus peus i tot el cos. El tracte físic de l’aigua dona vida al meu cos que remou l’esperit i amb la mirada contempla les belleses, amb l’oïda percep paraules i sons, i amb les cames i peus es converteix en transmissor del plaer o la pena de viure.

Ser català en el món és lliçó de compartir amb els altres grans de sorra del meu entorn i del més enllà perquè per les venes i artèries del cos la sang reparteixi vitalitat i la imatge esdevingui una obra d’art que comparteix la bellesa. Com cada persona, el gra de sorra del meu jo, ha de ser artista de la vida que amb la paraula, els sons, els moviments i les passions escrigui poesia, dibuixi belleses i creï escultures que donin una imatge fraternal de la platja humanitat. Un gra de sorra és globalitat en la gran platja, excel·lent metàfora de la universalitat del meu jo. Jo soc humanitat.

Amb la meva diferència catalana he de col·laborar en la pau universal amb els tu i ell d’altres parles. Els llenguatges diferents no separen aporten diferències creatives a tots nivells. Voler canviar la identitat de cada gra de ser perquè tots siguin iguals significa voler la igualtat en tots els detalls corporals destruint les belleses que defineixen les diferències. Acceptar no viure com català vol dir que renuncio a la col·laboració de la universalitat i a la bellesa de la humanitat. Sense diferències es nega la qualitat d’artista de la vida. I una humanitat sense bellesa és una humanitat sense capacitat creativa de convivència en pau. No puc renunciar a ser català perquè no vull ser culpable d’una història sense fraternitat, que és la bellesa de la humanitat.

Edicions locals