Prorrogar el bon esperit nadalenc

Enginyer tècnic

Si ens observessin extraterrestres des d'un altre planeta, no entendrien per què posem moltes llums durant uns dies a les ciutats, i la gent es torna eufòrica de cop, compren de tot a les botigues, ens mostrem més feliços entre nosaltres i fem molts àpats copiosos. Del gran increment de malbaratament alimentari i d'energia elèctrica. Que la gent sola, se senti més sola, ja que pensen que els altres s'ho estan passant millor. Dels conflictes familiars que apareixen a sobre de la taula, sobretot si s'ha begut una copa de més. Fills de pares separats, que no saben amb qui passaran Nadal. El que més els hi sobtaria, seria que un cop passat el dia de reis, la màgia de Nadal s'esvaeixi de seguida i l'endemà es torni a la "normalitat", que tornem a ser "dolents" entre nosaltres i que també deixem als nostres avis amb la soledat que pateixen, abandonats en un pis o en una residència.

Quan jo era petit, Nadal no comportava aquest consumisme desenfrenat que hi ha ara. El contingut religiós i de retrobament familiar, era suficient. Si és cert, que es feia un petit extra, es menjava un bon pollastre de pagès i torrons.

Nadal té el seu costat trist, és una festa que desil·lusiona a algunes persones que troben a faltar als familiars que els han deixat. En canvi, queda compensat per la il·lusió dels fills o nets durant el retrobament familiar i també per la màgia que suposa el pessebre, l'arbre de Nadal i el Tió i els Reis d'Orient.

L'altra cara de la moneda és que els nens reben tants regals que no els valoren i no els poden compartir amb altres nens al carrer, pel perill que suposa. I també, que els preparem per a una societat consumista. Per cert, un cop passada la il·lusió del moment, de rebre aquest excés de joguines, observem que els nens juguen simplement amb una capsa de cartó, perquè és una manera de posar en pràctica la seva imaginació i creativitat, que és el que realment els fa feliços.

Ens proposem molts desitjos de pau, amor i prosperitat per l'any vinent, com si volguéssim que la vida transcorri sense problemes. Està molt bé aquest desig, però la vida en si, no és un camí de roses, és més, l'ambició, les misèries humanes i l'afany de protagonisme provocaran que aquests desitjos no es compleixin. La solució rau a intentar ser més positius (la positivitat s'encomana), tolerants, flexibles i actuar amb mentalitat col·lectiva. Defugir de la societat que tenim, en la que ho encasella tot i ens predisposa emocionalment segons el que ens toca fer.

Ajudaríem a solucionar la síndrome postvacacional, les guerres, els conflictes interpersonals, anar contents a la feina i molts dels problemes que patim. Hem de desconstruir i construir un altre Nadal, sense deixar de perdre les tradicions, però sí defugint del consumisme i l'eufòria mediàtica actual. Prorroguem el bon esperit nadalenc durant sempre, per una societat més justa i feliç.

Edicions locals