La segregació escolar és un dels grans problemes del sistema educatiu i de la societat, ja que la segregació escolar es tradueix en un desequilibri significatiu en la composició a les escoles la qual cosa comporta conseqüències perilloses per la cohesió social, la igualtat d’oportunitats i el desenvolupament de la ciutadania i del país.

Hi ha indicis que apunten que en un context de crisi com el que patim, amb un augment ingent de l’atur i la precarietat, la segregació escolar pot augmentar, especialment si els mecanismes d’escolarització equilibrada no són robustos. Tot això preocupa i molt. I per això és molt important disposar de polítiques municipals desegregadores.

Segons dades del Síndic de Greuges, Granollers està classificada com a centre amb segregació escolar molt alta amb un índex de dissimilitud de 0,35 a primària i 0,26 a secundària, essent les mitjanes respectives, 0,30 i 0,20.

Hi ha dues eines clau per garantir l’execució efectiva de polítiques desegregadores: La Comissió de Garanties (l’òrgan que gestiona l’escolarització de cada municipi) i l’Oficina Municipal d’Escolarització (OME). Granollers ja compta amb aquestes dues eines. Però una cosa és tenir-les i l’altra és que amb elles s’aconsegueixin els resultats esperats, els quals només es poden donar quan l’Ajuntament pren un paper actiu.

La Comissió de Garanties, quan funciona correctament, garanteix que les decisions es prenen amb suficient informació, que s’actua amb transparència per justificar les decisions davant de tots els actors, que hi ha comunicació fluida entre tots els agents clau (EAP, Serveis Socials, OME, etc.), o que s’aplica la normativa més actualitzada possible sobre segregació escolar.

Les OME són instruments de col·laboració entre el Departament d’Ensenyament i l’Ajuntament. Perquè l’OME pugui executar totes les seves atribucions, és necessari crear una comissió encarregada de crear Acords municipals o Pactes educatius per al desplegament de mesures contra la segregació escolar. Són aquests acords o pactes els que han de permetre emmarcar, legitimar i desplegar els criteris i procediments concrets per aconseguir la desegregació escolar.

Així doncs, el paper de l’Ajuntament és clau per disposar de pautes i criteris per al repartiment equilibrat de matrícula viva i establiment de circuits i criteris de detecció prèvia d’alumnat NESE des de la Comissió de garanties.

És habitual que els alumnes que arriben durant el fora de termini (just després del període de preinscripció) i la matrícula viva (durant el curs) presentin dificultats i siguin vulnerables (NESE tipus B -raó socioeconòmica- i C -raó d’origen-). Ara bé, si no es fa una detecció prèvia d’aquest alumnat, aquesta condició de vulnerabilitat s'identificarà quan l'alumne ja és al centre educatiu, incrementant la complexitat de les escoles més vulnerables on probablement han anat a parar i incrementant la segregació escolar. Detectar tots els alumnes vulnerables abans que siguin al centre educatiu és fonamental.

Criteris per a la programació ajustada de l’oferta educativa. Quan hi ha un excés d’oferta de places escolars la composició de la xarxa educativa tendeix a segregar-se encara més. Aquesta és una de les mesures rellevants que també es contempla en el Pacte contra la segregació escolar de Catalunya.

Mesures concretes de protecció de centres vulnerables. Els centres educatius que comencen a concentrar molt alumnat vulnerable tendeixen a continuar aquesta tendència si les institucions públiques no hi fan res. De manera orientativa, caldria desplegar mesures de protecció a aquells centres que tinguin un 50% més d’alumnat estranger que el percentatge global d’alumnat estranger del municipi (o més del 50% del percentatge global d’alumnat socioeconòmicament vulnerable). Per exemple, si el municipi té un 20% d’alumnat estranger, caldria protegir els centres que tenen més d’un 30% d’alumnat estranger. Les mesures fonamentals per a aquests centres impliquen bloquejar les ràtios a inici de curs i no enviar-los més matrícula viva ni alumnat vulnerable. I això no està passant a Granollers.

Revisió de la Zonificació de Granollers. Cal assegurar que la Zonificació de Granollers sigui l’adequada per anar a favor de la desagregació i no pas en contra com sembla que està passant actualment. Això sí, és important tenir en compte que si s’estima necessari un canvi, la nova zonificació no pot deixar sense aplicació la implementació d’altres mesures més bàsiques i de ràpida aplicació com, per exemple, assegurar no enviar matrícula viva als centres més complexos i assegurar no deixar de detectar l’alumnat vulnerable.

Garantir un acompanyament actiu a les famílies. És important assegurar-se que totes les famílies tenen la informació suficient per triar un centre més enllà dels estereotips. Per aconseguir-ho, cal implementar estratègies d’informació activa com ara la convocatòria de reunions informatives amb famílies de tots els centres, assegurant que hi prenen part els centres més estigmatitzats.

Mataró, Manlleu i Banyoles, són exemples de municipis que han posat fil a l’agulla per aconseguir reduir de manera important la segregació escolar en els darrers anys. És urgent que Granollers revisi i millori les polítiques desegregadores que existeixen actualment a nivell municipal.

Perquè acabar amb la segregació escolar és clau per aconseguir una igualtat d’oportunitats que pugui assegurar a totes les persones la possibilitat de desenvolupar els seus talents i la seva creativitat, tant per al seu propi bé i gaudi, com per poder afrontar entre tots plegats els reptes que tenim com a ciutat, societat i país.